Història

El Bedorc és un nucli de poblament molt antic: el topònim és d'origen preromà i s'hi han trobat restes neolítiques. Al segle X ja s'hi documenta la torre del Bedorc, l'antic castell de la Ventosa, declarat bé cultural d'interès nacional, i el 1188 el lloc fou donat al monestir de Sant Cugat.

Durant segles, el nucli va créixer al voltant de les masies (Ca l'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Ferrer del Coll) i de la pagesia. A finals del segle XIX la fil·loxera va transformar els conreus, i la indústria del paper, present des de 1790, i del tèxtil, activa fins al 1980, van marcar la vida del poble.

El nucli es va urbanitzar a partir de 1910, i el 1966 s'hi va inaugurar l'església de Sant Sebastià, amb la seva característica coberta hiperbòlica. La festa major se celebra el darrer cap de setmana d'agost.